
Es pot discutir si ha estat el millor o no per Espanya entrar a l’euro, però està clar que ara mateix sortir-ne seria catastròfic. A continuació és presenten 4 escenaris possibles i/o imaginaris si de cop i volta es decidís que Espanya ha de sortir de l’euro.
1.- 1€=166,368ptas.
Despertador. Dutxa ràpida. Primer cafè al bar de sota.
- Quant has dit?
-250 Pessetes.
- Per un cafè amb llet?
-És el mateix que valia abans.
El inimaginable ha passat: Grècia abandona l’euro a l’abril. En poc més d’un mes, el terratrèmol financer es porta per davant a Irlanda i Portugal. Itàlia es trontolla. IEspanya torna a la pesseta. fixant 1€=166,386pts.
El resultat: Es veu poc probable que algú sorti de l’euro en els propers 10 anys, seria legalment complicadíssim i supondria la sortida de la unió europea del país afectat.
2.-La depreciació de la pesseta.
Despertador. Dutxa ràpida. Esmorzar al bar.
-Són 420 pessetes.
- ¡Mare meva! ¿Per un cafè?
Juny de 2012. La pesseta es va depreciar un 40% un cop va torna a cotitzar. Les reserves de turistes estrangers en els hotels es disparen. El PIB cau a plom, l’atur arriba al 23%.
El resultat: Una fallida generalitzada del sistema bancari per la retirada massiva de dipòsits. Ningú voldria tenir pessetes i tothom intentaria conservar els euros que te. Milers d’empreses tancarien. Els avantatges competitius de la devaluaciós’esfumarien amb el repunt de la inflació i els aranzels a les exportacions que fixariala resta de la UE.
3.-La Europesseta
Despertador. Sona I got you, de Sonny & Cher. Bar
-Són 2,5 europesetas.
- M’estàs vacil · lant?
Juny de 2012. Dissabte, El Consell Europeu aprova per sorpresa la sortida d’Espanya de la UE. Diumenge,Es prohibeix retirar més de 100 euros a la setmana del banc (el corralito). S”estableix 1 euro = 1 nova pesseta. Dilluns, Bancs, caixers i tot tipus d’oficines oficials es segellen els bitllets d’euros per ser usats com a noves pessetes fins que aquestes es fabriquin. Un bitllet de 20 eurospassa a ser un bitllet de 20 noves pessetes o europesetas. La nova moneda es deprecia un 40% quan es fa cotitza en el mercat.
El resultat: Per a una negociació exprés a la UE no hi ha precedents, ni teories convincents. Préstecs hipotecaris, crèdits a empreses del país i la immensa majoria del deute públic es podria reconvertir a la nova moneda. En el cas dels crèdits internacionals de bancs i empreses, la qüestió és menys clara.
4.- El de sempre?
- El de sempre?
Juny de 2012. A la tele del bar informen d’una altra cimera europea. Es desbloquejael crèdit a Grècia. Els bancs accepten una mesura similar a la grega (el 60% del deute públic) a Irlanda i Portugal. Es dóna suport a la ampliació de recursos a l’FMI, que contribueix amb 200.000 milions al fons de rescats. El fons i el BCE compren bonsitalians i espanyols. L’atur a Espanya creix, els ajustos pressupostaris també. El cafèval 1,5 euros.
-Millor posa’m una til·la
El País
jooo, ara ja no podré fer el gest del “patito” per alertar que es porten els llums encesos.